Pere Esteve. Plora Barcelona

.

Pare meu, i amic:

.

Plora Barcelona

lo que ans cantava

de pròspera i rica,

famosa i ufana;      4

perquè està ja pobra

i molt trasquilada,

com tot lo món sap

i corre la fama;      8

que el francés procura

tots traure’ls de casa.

.

Està com lo grill

que ric-ric cantava,      12

tenint sa riquea

dins la carabassa;

així Barcelona

sabrà què està ara.      16

Ja no pot cantar

així com cantava,

perquè està plorant

lo tràfec d’Espanya.      20

.

No han volgut sofrir

la gent castellana,

i ara a lluterans

alotgen en casa;      24

les mullers i filles,

neboda i germana

los estan servint,

davant ballant l’aigua:    28

l’estopa i lo foc

solen fer gran flama.

.

Ai, de les fadrines

que estan a soldada,      32

servint als soldats

i gent alotjada!

I també servix

alguna casada!      36

Perillen mullers,

neboda o germana,

més en gent francesa

que en la castellana.      40

.

Sàpia’s per lo món

açò que dic ara,

que Déu poderós

és sempre el que empara    44

al meu rei Catòlic    

i a tota sa casa.

Contaré l’encontre

de la nostra esquadra      48

contra la francesa

i tota sa armada.

.

Fonc cosa de veure

davant Borriana      52

sis vaixells d’Unquerque

contra gran armada;

destrossen-la tota,

i a la capitana        56

li derroquen arbres

bomprès i mitjana;

molta gent li maten,

sense la nafrada.      60

.

En lo port de Dénia

entra nostra esquadra,

alegre i contenta

amb tan gran hassanya;    64

l’armada francesa

troba’s afrontada,

en lo cap trencat

i sens capitana        68

(no ha pogut curar-se

amb teles d’aranya).

.

Bé serà que es diga

lo valor i hassanya      72

de la mia gent,

que és la valenciana:

dels de Vinaròs,

de Rossell i Plana,      76

que és just per lo món

córrega la fama,

perquè de francesos

grans victòries guanya.    80

.

Quan vingué el francés

corrent la campanya,

que los d’Ulldecona

li daren posada,      84

los de la Galera,

Godall i Ventalla,

i molts altres pobles

de gent catalana,      88

los reben i donen

molta vitualla.

.

Pensava el francés

i qui l’acompanya      92

entrar saquejant

Maestrat i Plana;

mes, vent que no el reben

així com pensava,      96

de passar avant

li passa la gana,

perquè el primer poble

li carda la llana.      100

.

Entra en Rossell

amb traïció i manya,

cridant i dient:

«Vixca el rei d’Espanya!»,    104

a mal de son grat

dient tal paraula,

que és cert no la dien

de plaer ni gana,      108

sí per enganyar

a la gent païsana.

.

I així se n’entraren

una escorribanda,      112

mes los de Rossell

guarden bé sa casa:

maten de francesos

una gran solada      116

i de miquelets

a tota una esquadra,

fugint a Tortosa

a dar l’ambaixada.      120

.

Monsur de La Mota,

tenia sitiada

la lleal Tortosa:

a fugir arranca;      124

no gosa esperar,

perquè tot s’espanta

de veure sa gent

tota acovardada,      128

pensant que venia

la gent valenciana.

.

Així com un gos

que va en carabassa      132

lligada a la cua,

que el remor l’espanta,

així los francesos

fan esta vegada:      136

fugen de Rossell

i nengú els acaça,

sinó sols deu hòmens

de vida arriscada.      140

.

Estava la gent

molt aparellada

si el francés venia

a eixir en campanya;      144

ell se’n guarda prou,

encara que xarra;

hoc que se’n fuixqué

per lo coll de l’Alma,      148

pareixent les cabres

per dalt la muntanya.

.

Frare Carbonell

en Tortosa estava,      152

lo fill de València,

i guanyà gran fama:

quants francesos via

a tots los matava;      156

si foren molts frares

amb França acabara,

perquè li paraven

i ell los desparava.      160

.

Vingué lo francés

amb tota sa armada

contra Vinaròs,

i a un sols gat mata,      164

hoc bé de francesos

morts de tres-cents passa,

sense los ferits

d’aquella jornada,      168

i los miquelets

portaren maçada.

.

Animant als nostres

frare Pere estava      172

dins de Vinaròs,

que no es descuidava,

dient que «El meu rei

és columna i basa      176

de la cristiandat,

i que Déu la guarda.

I així tot lo món

no pot derrocar-la».      180

.

Tots los espanyols

obram la pestanya,

que si nòstron rei

passa ara borrasca,      184

espera fortuna

i aguarda bonança.

Déu que nos la done,

i a tothom, la gràcia,      188

i ens done la glòria,

que és tan desitjada.

.

Amén

.

.

Edició: Eulàlia Miralles, Versos per vèncer. Poesia de la guerra dels Segadors, Barcelona, Barcino, vol. II, núm. XXIII

.

.