Pere Esteve. Plora Barcelona
Pare meu, i amic:
Plora Barcelona
lo que ans cantava
de pròspera i rica,
famosa i ufana; 4
perquè està ja pobra
i molt trasquilada,
com tot lo món sap
i corre la fama; 8
que el francés procura
tots traure’ls de casa.
Està com lo grill
que ric-ric cantava, 12
tenint sa riquea
dins la carabassa;
així Barcelona
sabrà què està ara. 16
Ja no pot cantar
així com cantava,
perquè està plorant
lo tràfec d’Espanya. 20
No han volgut sofrir
la gent castellana,
i ara a lluterans
alotgen en casa; 24
les mullers i filles,
neboda i germana
los estan servint,
davant ballant l’aigua: 28
l’estopa i lo foc
solen fer gran flama.
Ai, de les fadrines
que estan a soldada, 32
servint als soldats
i gent alotjada!
I també servix
alguna casada! 36
Perillen mullers,
neboda o germana,
més en gent francesa
que en la castellana. 40
Sàpia’s per lo món
açò que dic ara,
que Déu poderós
és sempre el que empara 44
al meu rei Catòlic
i a tota sa casa.
Contaré l’encontre
de la nostra esquadra 48
contra la francesa
i tota sa armada.
Fonc cosa de veure
davant Borriana 52
sis vaixells d’Unquerque
contra gran armada;
destrossen-la tota,
i a la capitana 56
li derroquen arbres
bomprès i mitjana;
molta gent li maten,
sense la nafrada. 60
En lo port de Dénia
entra nostra esquadra,
alegre i contenta
amb tan gran hassanya; 64
l’armada francesa
troba’s afrontada,
en lo cap trencat
i sens capitana 68
(no ha pogut curar-se
amb teles d’aranya).
Bé serà que es diga
lo valor i hassanya 72
de la mia gent,
que és la valenciana:
dels de Vinaròs,
de Rossell i Plana, 76
que és just per lo món
córrega la fama,
perquè de francesos
grans victòries guanya. 80
Quan vingué el francés
corrent la campanya,
que los d’Ulldecona
li daren posada, 84
los de la Galera,
Godall i Ventalla,
i molts altres pobles
de gent catalana, 88
los reben i donen
molta vitualla.
Pensava el francés
i qui l’acompanya 92
entrar saquejant
Maestrat i Plana;
mes, vent que no el reben
així com pensava, 96
de passar avant
li passa la gana,
perquè el primer poble
li carda la llana. 100
Entra en Rossell
amb traïció i manya,
cridant i dient:
«Vixca el rei d’Espanya!», 104
a mal de son grat
dient tal paraula,
que és cert no la dien
de plaer ni gana, 108
sí per enganyar
a la gent païsana.
I així se n’entraren
una escorribanda, 112
mes los de Rossell
guarden bé sa casa:
maten de francesos
una gran solada 116
i de miquelets
a tota una esquadra,
fugint a Tortosa
a dar l’ambaixada. 120
Monsur de La Mota,
tenia sitiada
la lleal Tortosa:
a fugir arranca; 124
no gosa esperar,
perquè tot s’espanta
de veure sa gent
tota acovardada, 128
pensant que venia
la gent valenciana.
Així com un gos
que va en carabassa 132
lligada a la cua,
que el remor l’espanta,
així los francesos
fan esta vegada: 136
fugen de Rossell
i nengú els acaça,
sinó sols deu hòmens
de vida arriscada. 140
Estava la gent
molt aparellada
si el francés venia
a eixir en campanya; 144
ell se’n guarda prou,
encara que xarra;
hoc que se’n fuixqué
per lo coll de l’Alma, 148
pareixent les cabres
per dalt la muntanya.
Frare Carbonell
en Tortosa estava, 152
lo fill de València,
i guanyà gran fama:
quants francesos via
a tots los matava; 156
si foren molts frares
amb França acabara,
perquè li paraven
i ell los desparava. 160
Vingué lo francés
amb tota sa armada
contra Vinaròs,
i a un sols gat mata, 164
hoc bé de francesos
morts de tres-cents passa,
sense los ferits
d’aquella jornada, 168
i los miquelets
portaren maçada.
Animant als nostres
frare Pere estava 172
dins de Vinaròs,
que no es descuidava,
dient que «El meu rei
és columna i basa 176
de la cristiandat,
i que Déu la guarda.
I així tot lo món
no pot derrocar-la». 180
Tots los espanyols
obram la pestanya,
que si nòstron rei
passa ara borrasca, 184
espera fortuna
i aguarda bonança.
Déu que nos la done,
i a tothom, la gràcia, 188
i ens done la glòria,
que és tan desitjada.
Amén
Edició: Eulàlia Miralles, Versos per vèncer. Poesia de la guerra dels Segadors, Barcelona, Barcino, vol. II, núm. XXIII