Pere Esteve. Tu no et dius Miquel

.

Tu no et dius Miquel,

del nom sant de fama;

tu eres migalé,

animal que enganya        4

i, estant ple d’espines,

pareix bla com llana;

i al diminotiu

has posat T ara,        8

i et dius miquelet,

que és pitjor que aranya.

.

Lo món és molt va,

traïdor com la canya,        12

que promet riquees

i a la vista enganya;

promet també honres

i aprés nos disfama.        16

Amem rei i pròxim

perquè Déu ho mana,

i a Déu sobre tot,

que primer nos ama.        20

.

Hola, valencians,

los lleals de fama!,

mira al català

que en obres t’enganya      24

perquè perdes vida,

l’hassienda i la casa.        

Fills, abans fugiu

per terres d’Itàlia,        28

com altres lleals

al gran rei d’Espanya.

.

Molts dels catalans,

gent noble i honrada,        32

tenen en son cor

al gran rei d’Espanya.

No gosen mostrar-se

ni parlar paraula,        36

perquè els amenacen

gent menuda i baixa,

contra ells amotinen

minyons i companya.        40

.

Pareix Catalunya

Babilònia ara,

parla’s moltes llengües

que abans no parlava:        44

los xics parlen ja

la llengua de França

i molts la defensen

a punta de llança,        48

que més ja no volen

llengua castellana.

.

Hui a tota la gent      

los dic lo que passa:        52

seran com lo pròdig,

que el pare l’abraça

sens demanar compte

de cosa passada.        56

Amem nostre rei

perquè ell nos ama

i en això farem

allò que Déu mana.        60

.

Alguns malignants

sembren gran zitzanya

entre els catalans

i lo rei d’Espanya,        64

dient que farà

una gran matança,

que no els guardarà

los furs ni paraula;        68

i açò és lo que diu

la gent luterana.

.

Germà Joan Fuster,

jo he rebut ta carta,        72

en què tu m’escrius

no sé què patranya;

dius-me adulador

del meu rei d’Espanya        76

i que molts milacres

has vist a la clara,

i com sent Francés      

dava cordonada.        80

.

Tu dius gran mentira

aquesta vegada,

perquè sent Francés  

és lo qui li empara        84

al meu rei Catòlic

i la casa d’Àustria.

Creu-me tu a mi

la veritat clara,          88

que los teus mateixos

són los que te enganen.

.

No só adulador

ni em poses tal fama,        92

dic veritat llisa

per carrers i plaça,

i a tots la diré

en la pròpia cara.        96

Tu pren bons consells

de gent fel cristiana

i no perseguisques

a qui et desengana.        100

.

Germà Joan Fuster,

tens molt mala fama

per los mals que fas

per tota la Plana,        104

que maltractes frares

i gent reformada,

a nengú perdones

(fins al xic que mama),      108

olvidat de fer

allò que Déu mana.

.

I pareix molt mal

a la gent cristiana        112

el dir que d’heretges

i de gent pagana

més estimes ser

que del rei d’Espanya.        116

Desterres a bisbes

i traus de sa casa,

seguint la dotrina

mal interpretada.        120

.

Has mort molta gent

perquè et desengana,

i a mi m’amenaces,

tu i ta camarada,        124

que voleu matar-me,

però Déu me guarda

(que confie veure

la santa jornada        128

que farà mon rei

a la Terra Santa).

.

Dius-te miquelet,

que és nom de campana,      132

que no fa bon so

si no està penjada.

Guarda’t del botxí,

que et caurà la bava

si damunt ton coll

dansa la pavana,        138

donant a ta gent

la darrer llenguada.

.

No et soterraran

en fossa sagrada,        142

sinó dalt d’un abre,

penjant d’una rama,

i los que et veuran

de tan lletja cara        146

quan passen, diran:

«Així, en hora mala!,

perquè qui mal viu,

mal mor i acaba».        150

.

Qui tal mai creguera,

qui tal mai pensara,

que los catalans,

lleons braus d’Espanya,      154

s’hagen tornat polls

de los galls de França?

No sé qui és la lloca

ni qui l’ha posada:        158

sé que molts dels ous

se li tornen aigua.

.

Jo no sé per què

mous tanta algatzara        162

dient que el lleó

de flaquea brama:

mai ha flaquejat

lo lleó d’Espanya!        166

Sí pateix la febra

que al més brau amansa,

però passarà

i rendirà a França.        170

.

Dius que lo francés

ja és senyor d’Espanya

perquè Catalunya

la té ja guanyada;        174

digues-li perduda

i tiranisada,

perquè gent menuda

la hi han entregada        178

per voler manar

a la gent granada.

.

Lo francés a tots

en sec fa la barba,        182

sense remullar,

escorxant la cara.

Quan haurà acabat

de traure la llana        186

que té Catalunya

en llonja i duana,

se riurà fent burla

de gent catalana.        190

.

Diràs tu: «ja tinc

lo peu i la cama

ficada en lo fang;

no hi ha qui la’m traga».      194

Has fet com lo peix

que fuig de la flama:

ix de la paella

i pega en la brasa.        198

Demana perdó:

tin bona esperança!

.

.

Edició: Eulàlia Miralles, Versos per vèncer. Poesia de la guerra dels Segadors, Barcelona, Barcino, vol. II, núm. XXIV

.