Actualment professora de Filologia Llatina a la Universitat de València. Doctora en Filologia Clàssica per la Universidad Complutense de Madrid (2020), durant el període predoctoral i postdoctoral ha dut a terme estades a institucions estrangeres com IRHT (París), la Università degli Studi di Milano i la KU Leuven (Lovaina). Les seves principals línies d’investigació són la crítica textual, la paleografia, la codicologia y la història dels textos de l’època de tardoantiga i visigoda. Ha treballat autors com ara Agustí d’Hipona, Gregori el Gran o Taió de Saragossa, entre d’altres.

Graduat en Filologia Clàssica per la Universitat de València (Premi Extraordinari). Premi Hèracles 2023 al TFM del Màster Universitari en Investigació en Llengües i Literatures (Premi Extraordinari), pel seu treball titulat La correspondencia de Juan Luis Vives: el humanista en los círculos de poder del siglo XVI. El seu camp d’investigació és l’epistolografia llatina d’època humanista i, en especial, la correspondència de Joan Lluís Vives. En 2021, va sortir el seu primer poemari, de la muela, el juicio (Edicions 96), guardonat als XVIII Premis Universitat de València d’Escriptura de Creació, en la modalitat de poesia en castellà.

Catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de València. Les seues investigacions s’han centrat en la figura de Joan Lluís Vives i el vivesianisme espanyol. També ha treballat el pensament de Vives, especialment sobre com la seua idea de concòrdia ha definit el pensament polític espanyol quant a la generació d’identitats socials. La seua tasca investigadora s’ha vist enriquida per dues visites a la Universität Bamberg d’Alemanya i amb la impartició de 19 ponències, conferències o cursos en què sempre s’ha subratllat la figura de Vives i la seua influència en personatges de la rellevància de Pérez de Chinchón o Vasco de Quiroga. Ha codirigit una tesi doctoral de recent lectura a càrrec de Maria José Cercadillo, en què s’han editat les cartes de Vives entre 1514 i 1520, i actualment en dirigeix una altra sobre la correspondència vivesiana entre 1521 i 1540, que du a terme el doctorand Miguel Arche López.

Amb una àmplia trajectòria d’investigació des que va acabar la llicenciatura, va ser premi d’investigació Ciutat de Sevilla 2003 pel seu treball Hernando Colón: decurso histórico de un hombre y su biblioteca. Es va doctorar el setembre de 2011 amb l’estudi i l’edició d’un manuscrit inèdit i complet de la Historia de los reyes moros de Granada de Hernando de Baeza. El final inèdit de la crònica s’ha publicat a la revista Mansucript Studies (2/2, 2017). Ha descobert un altre manuscrit complet i inèdit de la crònica de Baeza (Anaquel de Estudios Árabes, 29, 2018). A part d’aquestes dues troballes de vital importància per a la historiografia d’inicis de l’edat moderna espanyola i el coneixement de l’existència d’un altre manuscrit amb el final de la crònica, la investigadora està duent a terme una edició crítica d’aquesta crònica juntament amb l’estudi introductori de l’autor i l’obra.
És investigadora en actiu als projectes HI(s)POCRENE: El caballo y el intérprete en las literaturas ibéricas e hispánicas (Université de Caen, ERLIS, des de juny de 2019), i VaHiFo. Valentiae Historici Fontes (Universitat de València, 2022-2024). És la IP del grup d’investigació HUM-1093, Història, Civilització i Cultura Araboislàmica, des de gener de 2023, inscrit a l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Facultat de Filologia de la Universidad de Sevilla.

La meua trajectòria investigadora se centra bàsicament en la retòrica neollatina i la retòrica clàssica, l’humanisme renaixentista i la tradició clàssica. Un dels meus interessos principals és posar en relleu les relacions existents entre la instrucció rebuda pels homes de lletres, al currículum dels quals tenia un lloc destacat la retòrica (des de l’Antiguitat i pràcticament fins al final de l’Antic Règim), i les produccions literàries no només en llatí, sinó en les diferents llengües d’Europa.

Francesc J. Hernàndez (València, 1959). Doctor en filosofia i sociologia. Professor jubilat de la Universitat de València. Editor de la revista VIVESIANA. Autor d’estudis sobre Lluís Vives i la ciutat de València.

Doctor en Filologia Espanyola per la UAB amb Menció Internacional i Premi Extraordinari. Llicenciat en Història i Màster en Patrimoni Cultural: identificació, anàlisi i gestió, amb especialització en Patrimoni bibliogràfic i documental per la UV. Format professionalment i acadèmicament com a “humanista digital”, ha treballat en diverses universitats i ha participat en projectes d’investigació, tant nacionals com internacionals, que uneixen disciplines com la Història, la Filologia, l’Arxivística i l’Enginyeria Informàtica.

Professor Titular de Filologia Llatina en la Universitat de València. La meua investigació s’ha centrat en els textos llatins epigràfics, sobretot en els carmina ephigraphica. Sóc un dels editors del volum XVIII/2 del Corpus inscriptionum Latinarum (CIL), que es troba a hores d’ara en la fase de correcció de proves, i estic preparant una edició bilingüe i comentada dels carmina Latina epigraphica dis dicata. He traduït i anotat alguns tractats de lògica de Joan Lluís Vives. He traduït també De vita beata de Sèneca, i actualment estic acabant la traducció i el comentari de les fonts literàries llatines relatives a la Història Antiga de les terres valencianes.

Professora titular de Filologia Catalana a la Universitat de València, és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona / Institut d’Estudis Catalans i del Center for Catalan Studies de la University of California-Santa Barbara. Ha estat professora visitant en diverses universitats (Nottingham, Roma-Tre, Ca’Foscari de Venècia, Pompeu Fabra, Sassari, Federico II de Nàpols) i des de 2017 dirigeix la revista Caplletra. Revista Internacional de Filologia.

Estudia la cultura literària de l’edat moderna, del segle XV al XIX, amb preferència per la literatura de no ficció (historiografia, cròniques, dietaris, memòries, llibres de comptes, etc.). S’ha ocupat sobretot de l’edició de textos i la història cultural. Des de fa uns anys, s’ha especialitzat en la literatura de caràcter històric i política (de ficció i no ficció), la història de les identitats i contraidentitats, la poesia culta i, més puntualment, la literatura escrita per dones seglars.

Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Girona (Premi Extraordinari), «archiviste paléographe» per l’École nationale des chartes de París (tesi guardonada amb el premi Pèire Bec de l’Association Internationale d’Études Occitanes) i llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili (Premi Extraordinari).

La seva recerca se centra en la literatura catalana medieval, especialment en la lírica occitanocatalana i la seva transmissió manuscrita. S’ha ocupat també de la biografia històrica de la reina Margarida de Prades i actualment prepara l’edició crítica de la traducció catalana medieval anònima dels Soliloquia de pseudo Sant Agustí.

Mourad Kacimi és professor i investigador en l’àrea d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de València. En 2012 va publicar l’estudi i text àrab de la novel·la medieval catalana Jacob Xalabín, i en 2024 apareixerà en la Oxford University Press el volum al-Risāla al-ŷāmi‘a ḏāt al-fawā’id al-nāfi‘a. Study and critical edition. Ha publicat traduccions de textos històrics, literaris i filosòfics àrabs. És autor de sis capítols de llibres, catorze articles i ressenyes en revistes acadèmiques. Ha participat en diversos fòrums internacionals sobre temes relacionats amb el pensament, la literatura i la història àrabs i islàmics.

Helena Rausell Guillot és professora contractada doctora en la Facultat de Magisteri i, des d’abril de 2022, vicerrectora de la Universitat de València. La seua recerca se centra en: humanisme i cultura del segle XVI, formació docent, didàctica de les ciències socials, i gènere i educació. Ha estat investigadora en projectes finançats. Autora d’una trentena d’articles en revistes indexades i autora i coordinadora de llibres, entre els quals es pot destacar Letras y fe. Erasmo de Roterdam en la Valencia del Renacimiento (2001). Ha estudiat les figures de Pere Antoni Beuter, Francesc Decio i Cosme Damià Çavall, tots ells professors a l´Estudi General de València a la primera meitat del segle XVI.

Albert Rossich (Girona 1952). Catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Girona, on ha impartit classes des de 1975 fins a 2022. Ha investigat sobre la literatura catalana de l’edat moderna, la història de la llengua i el plurilingüisme literari. Ha editat críticament l’obra literària de Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona i altres textos de l’època. Entre els seus treballs destaquen els llibres Una poètica del barroc: el “Parnàs Català” (1977), Francesc Vicent Garcia. Història i mite del Rector de Vallfogona (1987), Poesia catalana del barroc. Antologia (2006, en col·laboració amb Pep Valsalobre), i Dos panegírics d’Andreu Rey d’Artieda (1604) i Vicent Garcia (1613) (2019). Ha coordinat el Panorama crític de la literatura catalana, en sis volums (2009-2011), dels quals ha dirigit i escrit en part el vol. III.

Doctora en Filologia Catalana, és professora ajudant doctor a la Universitat de València en l’àrea de Teoria de la Literatura. Es dedica a l’estudi i edició de textos d’autoria femenina de l’edat moderna als territoris de la Corona d’Aragó, i a l’anàlisi de la implicació cultural de les dones a l’àmbit monàstic i en l’esfera festiva barroca o la relació d’aquestes amb la inquisició, entre altres. Ha publicat nombrosos treballs i diversos llibres, com Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult (3i4, IIEB, 2022) i Encerradas. Mujer, escritura y reclusión (Tirant, 2022, coeditat amb Purificació Mascarell), i més d’una trentena d’articles en volums col·lectius i revistes especialitzades.

Llicenciada (USAL) i Doctora en Filologia Clàssica (UJI), ha exercit el seu magisteri com a Catedràtica de Llatí a Secundària. És membre del Grup GALATEA, dedicat a la investigació i desenvolupament d’eines lexicogràfiques, entre les quals destaquen el corpus electrònic general de llatí CLARE (Corpus Latinum Referens) i el Diccionari bilingüe Llatí-Espanyol (SM). Actualment col·laboren amb el Catedràtic de Filologia Llatina Marco Antonio Coronel (UV) en projectes d’Humanitats Digitals com ara HuDiPeG.

Llicenciada en Filologia Clàssica (UAB) i Premi Món Clàssic 2023 (SEEC), ha desenvolupat la seva carrera professional com a Catedràtica de Llatí a Secundària. És membre del Grup GALATEA, dedicat a la investigació i desenvolupament d’eines lexicogràfiques, entre les quals destaquen el corpus electrònic general de llatí CLARE (Corpus Latinum Referens) i el Diccionari bilingüe Llatí-Espanyol (SM). Actualment col·laboren amb el Catedràtic de Filologia Llatina Marco Antonio Coronel (UV) en projectes d’Humanitats Digitals com ara HuDiPeG.

Marc Sogues (Barcelona, 1982). Doctorat en Filologia Catalana per la Universitat de Girona l’any 2018 amb la tesi Les cartes poètiques de Francesc Fontanella. Estudi i edició crítica (Premi Milà i Fontanals d’Història Literària de l’IEC 2021), és professor a la Universitat de Girona i a la Universitat Oberta de Catalunya. La seva recerca es focalitza en la poesia satírica catalana del XVII i la poesia civil del XVIII. Ha participat en els projectes d’investigació finançats pel MINECO sobre l’edició crítica de l’obra completa de Francesc Fontanella i actualment participa en el dedicat a Vicent Garcia, i ha presentat els resultats de la seva recerca en una quinzena de col·loquis internacionals.